Huir de mi...

Hui es divendres...be...al final ni festa en valencia ni res...a sopar a pegar voltes com un tonto i a casa...pa mes inri el coxe no arrancava despres...es q tot em pasa mi,quan les coses estan prederminaes a q van a ixir mal siga com siga ixen. Anit va ser un dia..nose...especial..en que un es dona compter de moltisimes coses i en el que el teu cap et fa pensar unes coses q en realitat no son...nose si aso es podria dir decepcio,pero no es la sensacio q un te despres de tot...Molts esforços q nose si algun dia es voran recompensats o si tal vegada lo millor a sigut demostrar que si que podia fer-ho, i crec q per molt q haja pasat ho he conseguit...moltes coses an pasat i pasaran, pero com la vida pasa jo tambe e de fer-ho i com m'ha dit Ximo ara, renovar o morir,n?jejeje.Be no vos dic res mes de les meues compasions o rallaes de intentar entendre una vida en la que ni el millor llibre,ni el millor profesor,ni tan sols la millor ment podrien arribar a entendre...sera per el sentiments?nose...hi han vegades que aquestos no son suficients per conseguir-ho.Ens vegem!!Vos deixe amb aquest T-E-M-A-Z-O de Nomada "Huir de mi..."("Me duelen las derrotas y las horas q perdi...")