Espais buits i complets

Hui es divendres...be...ahir per la nit vam fer el sopar del compis de la uni,q encara q no acabarem en niguna discoteca..pues ens ho vam pasar molt be,moltes rises,molts cants...molta cosa,la veritat...Pero nose..tanta felicitat o millor dit alegria..nose..Cada dia tinc mes clar q la vida es com un trencaclosques, un trencaclosques en el que cadascun tria les parts en la q es vol q es dividixca, i en la q la felicitat queda definida amb la forma final d'aquest joc. Un joc en el q cada pesa es un moment,en el q aqelles ja colocades podrien ser records i les q falten per colocar experiencies per viure...jo exactament no se cuantes peses te el meu,el q se es q hi han moltes colocades i moltes per colocar, en el q hi ha alguna pesa q em recorda a altres q ja estan colocades,pero q sempre em confundisc i torne a intentar a veure per si enesima vegada pot colcarse en eixe espai buit...Oportunitats com peses te cadascun per intentar formar el resultat final i qdar en la satidafaccio de dir q ho has conseguit i q encara q a costat el seu temps eixa pesa q et recordava a una de avans s'ha pogut colocar on desitjaves, en els q els espais anteriorment buits han quedat plens de sensacions,emocions i experiencies per viure...en el q ojala com pot pasar-li aquest joc,aquest no es trenqe i es torne a comensar desde res...i es en aquest moment quan et plantejaras si val la pena tornar a montar-les totes o deixar-les com estan...cadascuna ocupant el espai q el perteneixca sense tindre un marc on aquestes quadren en ell...

Estoy hecho....de pedacitos..de ti... (Antonio Orozco)