dilluns, 5 d’octubre del 2009

El temps...

Hui es dilluns...be...el temps pasa, i vada vegada estan mes aprop les situacions q un espera...tal vegada per a be o tal vegada per a mal...el temps com a unitat es infinit en un espai, pero la paciencia q te un no es infinita i menys en un espai, per molt gran q siga aquest. La importancia no la marquen els demes, la marca un mateix i per aixo dic q estic en el punt q en res aquesta paciencia s'acabara...estic molt cansat ja...i parlant d'importancia, es veu q allo d'importar o no, no es per a tots igual, aço m'ha quedat clarissim...Ens vegem!!!

Bocanada - Palabras de sangre y pintura (con Albertucho)