Hui es divendres...be...l'estiu s'acava...q rapid passa el temps...Crec q aquest acava i em deixa perdut en el meu propi desti, un desti que avans d'aquest temps es pensava que tornaria a encarrilar un nou cami,el qual fora familiar per els records que este otorgava, pero no ha sigut aixi, molts canvis en tant poc de temps, i amb aquest es molt dificil que pasara...Ara toca temps de retirar-se per sempre de les "falses esperances" que es crea un, per culpa de allo que uns anomenen il·lusio i uns altres "realitat il·lustrada"... la qual, tantes i tantes vegades, ens fa tropessar enesimes vegades amb la mateixa pedra...pero amb aquestos "tropessons" coneixer molt millor el cami per ha dirigir-se cap endavant...aquest estiu sempre el recordare com un (parentesi).
Aixi i tot, despres de tot, donar les gracies per fer-me sentir durant, dos mesos, el mes gran...GRACIES, sempre ho recordare...Per a saber remontar un ha de fracassar i despres de tot estic agraït per aixo...
Grande - Los Galvan y Marcos Cao
divendres, 21 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)