Llocs...

Hui es dimarts...be...q dir d'aquells llocs on un sempre a sommiat estar?o d'aquells q es tenen al costat i un no els aprecia...hui conversant amb la gent, he arribat a la conclusio q aquestos llocs existeixen, i q poder viatjar fins ell depen de nosaltres. Llocs q ens atrauen...en els q la seua gent ens pareixeria interesant, les seues formes de viure tan diferents a la de nosaltres...llocs no tan llunt del nostre...on cadaun te una historia q contar i en la q ens agradaria ser, almenys testics de viure-la o escoltar-la...Ixint del nostre territori per a donar vida a la curiositat i viure noves experiencies...de cada viatge s'aprenen coses, i de cada cosa q s'apren, s'arriva a una conclusio, i es q l'intercanvi de cultures i de relacions ens fa millors... Mirant imatges, aquest mati, de Mexic, he compres q en ple s.XXI hi han moltes diferencies socials d'uns llocs a uns altres...pero tal vegada no siga la seua diferencia el q alli pase, sino que aquella forma de vida es la seua i q tal vegada per a d'ells la de nosaltres tambe fos un pas masa endavant per a la seua societat...naixem i ens preparem per a sobreviure en un mon on depenent del lloc on, tu no decidixes, naixer; seras com la xiqeta mexicana amb "Miel y Maiz" o la xiqeta amb el "British". Cada societat amb uns valors...el viajar com a coneixer-los y no com a "escaparate" comercial... L'obersavacio com a font d'informacio sempre sera essencial...Adeu!!!!

Marea - Ciudad de los gitanos

1 any....

Hui es dissabte..be..fa uns dies, el dia 15,el blog va fer un any...ja ves..el q va escomençar un dia per la vesprada en companyia de la meua amiga, acustica, ja fa un any q a pasat...ha sigut un any en molts alts i baixos...en els q el blog a sigut testic numero u de tot el q estaba ocorreguent...epro be...esperem q l'any q ve, quan seguisca escribint al blog i diga q ja cumplix dos anys puga dir q el balanç en general a sigut suepr positiu..q epr ara va sent-ho. En memoria d'aquest primer any, vos deixe amb el q vaig escriu-re aquell dia....amb canço inclosa...esperem q aquest raconet seguisca sempre avant...ens vegem!!Adeu!!!

dijous, 15 / novembre / 2007

Començant....jejjeje

Hui es dijous....weno....no esta mal,n?el finde ja esta ai. No se...estaba asi entre acord i acord de la meua companyera i he pensat i perque no fem un bloc i contem les cosetes que ens puguen passar?Com soles ella em pot contestar m'ha dit: Ho sents?Pues fes-ho,jejje. Be despres d'aquesta xicoteta reflexio he decidit crear el raconet de oscar,jej.Espere que us agrade,vos deixe amb els meus compis de Marea que ells si que tenen "El corazon de Mimbre",ens vegem prompte..a10




Pd:Felicitats!!!en retras de blog...

Vies...

Hui es divendres..be..q dir del famosos trens q diuen q pasen una vegada en la vida?i q dir si el millor q s'ha de fer es putjar en un d'ells i aventurar-te per a veure qin el seu desti??Tal vegada aquestos trens existixen o tal vegada no..nose..el q se segur es q si existixen no es queden tota la vida en la mateixa estacio..parats, esperant la decisio de pujar o deixar pasar aquest...i pujar al següent, sense pensar q l'anterior,tal vegada, mai torne a tindre parada en aquesta. Per preferir, preferim pensar q si, q tornaran, per allo anomenat esperança en la q, al fi i al cap,tots tenim en algun lloc del pensament..trens...en els q una vegada dins d'ells depositem totes les nostres il·lusions...en els q pensem q si estem ai es perq creguem q alguna cosa va a canviar en la nostra vida...Trens...Trens...Trens...ja he passat...proxima parada...

Lorca - El tren del Olvido

Mai sol..

Hui es dimarts...be...
Sempre m'he preguntat el perque de trobar a faltar a les persones???...tal vegada siga per allo q molts nomenen afecte per els altres o tal vegada per aquelles cosetes q tu mai podras aportar a la teua vida. El pensar devegades q un esta sol no servix de res...ja q sempre acabes donant-te compte de q no ho estas...per moltes voltes q el rellotge pegue a favor i en contra d'ell..l'amistat com a premisa de tenir allo mes important al teu costat e intentar cuidar-ho dia a dia..encara q hi ha vegades q no es puga dedicar el temps q un vol...pero si aquesta premisa existix mai desapareixera el q otorga com a fi..i es no tindre mai por de quedar-se sol...Sempre trobant a faltar...

Dikers - Miedo

Novembre..L'hivern mes prop..

Hui es dimecres..be..depues d'un dia buit, m'he decidit a escriure un poquet..jejeje..avore si aixi em plene...encara q plenet ja estic. Ja s'acosta l'hivern,; les meues mans, al escriure aquestes paraules , estan mes fredes q avans..tambe a començat Novembre..un mes trist per a mi almenys...penultim del any...i ara q??ara no ens queda altra q, com si d'un refugi es tratara, estar en casa, i salvar-nos d'aquesta sensacio tan contraria i q tant extranyem en el mes d'Agost..qines coses..mai estems d'acort en el q tenim..jeje,ni en les temperatures..quan volem calor...tenim fred, i quan volem fred tenim calor, la natura en contra de les exigencies dels seus habitants..Tot continua igual, sera bo o ruin??tinc ganes de saber si al final el disabte puc eixir..crec q si..pero be..ja veurem...i res xiquets!!passeu-ho be i tapeu-se cap i tot,ok??Ens vegem!!Adeu!!!

Invierno - Reik

Invierno Reik
Cargado por psyque

Trobar-te amb...

Hui es dilluns...be..despres de que em diguen toooooot el treball q tinc q fer esta evaluacio me posat aquesta canço...perq pense q es lo millor q es pot fer...jejeje...ens vegem!!!Adeu!!!!

Huecco - Mirando al cielo


...m'encanta....per a recordar servix,no??...pues si...

Sentir-se buït!

Hui es dissabte...be..el posar fi a tota la feina q tenia u, fa q els moments següents es queden buïts de coses per a fer...Continuant com sempre...currant...estudiant...descansant...pensant....tocant...mirant...parlant...crec q es el q faig tots els dies...aixi q ara q no tinc res q fer, de treball de clase em referisc..pues ho faig mes...pensant en moltes coses q m'envolten en les q tal vegada seria millor deixar de pensar...pero clar...ojala un fora capaç de controlar els pensaments,n?encara q per molt q s'intente sempre acabes pensat el q no vols..pero b...esperant a q em diguen si tal vegada puc vore als amics..espere q si..i tu?tu no estas...Ens vegem!!!Adeu

Alejandro parreño - Si los angeles se rinden

P.D:Amb ell he tornat a veure un dels meus idols....

1 de Novembre....En memoria d'aquells que ens deixaren per a pasar a una vida millor, deixant-nos asi...intentant millorar aquell mon que deixaren perque el desti ho decidi...Gracies per haver format gran part de la meua vida...Vos trobe a faltar iaies i iaio...Fins sempre...