Siete Almas....

Hui es dissapte..be...ahir per la nit vaig veure la tan esperada pel·licula, almenys per a mi, Siete Almas...la veritat es q aconselle a tot el mon vore-la...sempre q ens agraden els temes socials, perq sino..no ens agradara....
En eixir del cine, un reflexiona de la sort q tenim alguns en poder tenir el q tenim, pensant en la moltisima gent q no te res i q realemnt lluita cada dia per a, simplement, viure....Tal vegada, siga una de les raons per les quals m'agrada escoltar i, aixi, poder ajudar a la persona q m'ho esta contant en tot el q puga, ja q, encara q un tinga alts i baixos...el simple fet d'ajudar o de sentir q estas servint-li d'alguna manera a una altra persona em fa sentir be...i ahir en la pelicula em vaig donar compte del q mes o menys ja sabia....No se si el fet de q a un li agrade ajudar als altres, fa que es puga penjar el famos cartell de "bona persona", pero el fet de no importar-te aquest, fa q almenys o sengues..encara q esta definicio sempre ha de ser objectiva...crec q el començar a ser-ho es mirant-se a un mateix i dir el q t'agrada i el q no, i si estas orgullos del q as fet per eixa persona o no...simplement...el VIURE per AJUDAR, q facil s'escriu i q dificil es fer-ho realitat....Ens vegem!!Adeu!!!!

Siete Almas